Els orígens
Fa temps que estem embolicats en qüestions de recuperació d’activitats relacionades amb la vida tradicional del Delta de l’Ebre abans de l’arribada de les màquines, els plàstics i els productes químics. Com a hobby, com a nostàlgia, com a ganes de tocar la pera, digueu-li com vulgueu, i durant tot aquest temps hem tingut l’oportunitat de descobrir coses que ens han sorprès.
La més important és l’atractiu que generen les tradicions del Delta entre la gent que ens visita, i com a poc a poc algunes d’aquestes tradicions s’estan convertint en autèntics reclams turístics. De tot això el que més ens ha sorprès ha estat l’impacte que provoca entre els turistes l’entrada a un arrossar, i enfangats fins a mitja cama aprendre a plantar, birbar o segar arròs.
Aquesta constatació ens ha engrescat a utilitzar diversos recursos per potenciar aquesta activitat: festes de plantar i segar, jornades d’aprendre a plantar a l’Institut, grups d’escolars, grups de turistes, bloggers, instagramers, representants d’àrees protegides de la Xina, ballarins… Sempre que tenim ocasió, gent a l’arrossar! Cuidant sempre que allí on s’entri sigui un arrossar ecològic i per tant no hi hagi productes químics, que sigui arròs plantat per poder anar bé per dins ,i sobretot, que l’amo estigui conforme per tal d’evitar que l’emprengui a terrossades amb els invasors.
Tornar a cultivar l’arròs de manera tradicional
Les activitats puntuals ja tenien l’èxit assegurat; llavors ens va començar a ballar pel cap la idea de cultivar arròs en una extensió de terra reduïda tot de manera tradicional: el cultiu, l’assecat, i l’elaboració final. Tot això amb una múltiple finalitat, com a element turístic, com a element cultural, com a element ecològic i de sostenibilitat, i per a que quan falli el petroli sabéssim que el menjar ens el podem fer amb les mans, valent-nos de senzilles ferramentes que podem fabricar nosaltres mateixos. Penso que en 60 anys de petroli, màquines i plàstics, ens hem carregat els coneixements de la humanitat de milers d’anys, i que aquests coneixements no hem sigut capaços de transmetre’ls a la generació que ens succeeix. Greu error.
Per aquesta mena de“batalletes” teníem un aliat especial, Ignasi Ripoll, biòleg responsable de l’àrea d’activitats de Riet Vell, el qual coordinava un grup de voluntaris internacionals que realitzaven treballs de protecció mediambiental, i amb els que algunes vegades col·laboràvem en accions de conèixer les tradicions del Delta. I que recíprocament a nosaltres ens servia per analitzar les seves reaccions davant determinats treballs, les dificultats d’aprenentatge que sorgien, i l’eficàcia d’alguna de les tasques.
Ens ofereixen una hectàrea de terreny!
En els actes de celebració del “Dia Internacional del Medi Ambient”, a les instal·lacions de Riet Vell varem projectar un power point sobre el treball tradicional de l’arròs. De com només feia 60 anys gairebé tot el procés de cultiu de l’arròs al Delta es feia amb homes i cavalls, pràcticament sense cap màquina. En aquesta sessió estaven alguns dirigents de la Societat Espanyola d’Ornitologia, l’ONG propietària de la finca Riet Vell, on una de les activitats que fan és la de cultivar arròs ecològic. Es van mostrar interessats i ens van oferir una hectàrea de terreny per cultivar pel nostre compte arròs ecològic de manera tradicional.
Teníem terra, encara ens quedaven els coneixements, i un grup de voluntaris disposats a col·laborar…. Què fem?
El control de les males herbes
Com ja vam comentar en el passat article, la SEO BirdLife ens van cedir terreny per poder cultivar arròs de manera tradicional a la seva reserva de Riet Vell. Ens cedien una ha. però era excessiu per a un experiment d’aquestes característiques, i varem acceptar només cultivar un jornal. La ubicació que ens va semblar més pràctica va ser entre els mas on s’allotgen els voluntaris, i l’excel·lent observatori de moixons de la bassa. Una estratègica situació.
El principal problema amb el que ens enfrontàvem és que en aquesta finca fa molts anys que es cultiva arròs ecològic, i en no utilitzar cap herbicida la xufa i el mill han proliferat de manera abundant. Convenia una atenció especial a aquest problema, i ens pareixia que un dels mètodes que podria resultar era el de disposar d’una cavalleria i fer algunes passades de post de talls o draga entre la soltada de l’aigua i el plantar. D’aquesta manera i de manera tradicional i ecològica volíem controlar el brot inicial de “males herbes”abans del plantar.
Per poder disposar d’una cavalleria ens havíem proposat domar un dels dos cavalls de la Camarga que hi havia pasturant pels senillars de la reserva de Riet Vell, i utilitzar-lo en les tasques del cultiu tradicional de l’arròs. Volíem fer-ho amb doma natural, però sembla que aquest mètode és força complicat per ensinistrar a un cavall als enrevessats i durs treballs que es fan per dins dels camps d’arròs. No va resultar.
La sortida inicial del mill i xufa desprès de soltar l’aigua es va controlar amb algunes passades de birbar lluent “amb aigua al pit” fetes pels voluntaris de la reserva. Aquest control va ser afavorit perquè en la collita del 2013 (la passada), per al cultiu de la resta de la finca i amb l’objectiu de dificultar la sortida de “males herbes” es va optar per mantenir un elevat volum d’aigua des de la inundació dels camps fins uns quants dies desprès de la sembra, nivell d’aigua que repercutia en la petita parcel·la de l’arrosvolució, i va ser un bon aliat per frenar lo primer brot d’herbes adventícies.
El planter
Aquest elevat volum d’aigua que per una part va anar molt bé per controlar les “males herbes”, per una altra no ens va afavorir per fer el planter, el vam perdre dues vegades! Finalment el vam sembrar a una punta de l’arrossar ecològic de les barraques de Salvador i allí el vam encertar, però amb retràs.
Com aquest planter anava enrederit, la mica que va sobrar de la plantada tradicional a les Barraques de Salvador, el vam aprofitar per començar a plantar l’arrossar de l’arrosvolució. Per estalviar planter només enclavàvem una brinca a cada guaix, aconseguint plantar d’aquesta manera una tercera part de l’arrossar 0,0,0. En aquest apartat hem d’aclarir que aquesta solitària brinca va guaixar correctament, i al segar aquesta precarietat inicial gairebé que no es notava.
Quan el nostre planter va estar bo, varem ensenyar a plantar als voluntaris. A no estacar o colzar els guaixos, a no carregar massa, a evitar plantar clar o espès… Desprès amb ells com a professors es va organitzar una plantada familiar amb notable participació. Fins i tot van venir expressament algunes famílies de Barcelona.
Desprès amb els voluntaris i els visitants, en “quatre ratets” vam acabar de plantar la totalitat del jornal de terra. Primera fase complida.
Ara venia la de treure les males herbes que anessin sortint a l’arrossar plantat, el birbar en un camp amb molta llavor de llunça i mill.
Aconseguiríem controlar-ho?, ens en sortiríem?
Vocabulari:
Jornal: Mesura variable segons el lloc i que sol equivaldré al que li costava a una cavalleria el llaurar un tros de terra en un dia. El jornal de terra al Delta equival a 2.190 m2.
Xufa, llunça: Scirpus maritimus, la mala herba més comú als arrossars del Delta.
Mill: Panicum miliaceum, és una planta molt bona per alimentació animal i per dietètica. En tenir un cicle curt i granar abans que l’arròs, des que es sega amb màquines la llavor s’ha anat quedant als camps i actualment és un maldecap per a molts pagesos.
Post de talls: Peça de fusta llarga i estreta sobre la qual va el matxero, i que arrossegaven les cavalleries per dins del arrossars inundats. La seva missió és esmicolar les gleves, remoure el fang, i destruir les males herbes. Per afavorir tot això porten uns tallants de ferro adossats darrera o baix. Feien la feina de les actuals rodes d’aigua dels tractors.
Draga: Aparell semblant a l’anterior que en lloc de fusta amb tallants, porta adossat uns cèrcols amb unes tires de ferro que va rodant removent el fang i desenganxant les herbes.
Birbar lluent: Treure les herbes dels arrossars abans de plantar.
Aigua al pit: Terme local que designa quan hi ha un excessiu nivell d’aigua.
Perdre el planter: La no germinació o mort del planter d’arròs.
Enclavar: Clavar un guaix al fang.
Brinca: Tija d’arròs, cada tija corresponia a la germinació d’un gra.
Guaix: Agrupació de brinques o tiges que es planten i creixen juntes.
Guaixar: Fillolar, treure molts de fillols.
Fillol: Brot o tija sortida d’un altra, i que acabava fent una espiga.
Estacar: Clavar massa un guaix.
Colzar: Clavar un guaix amb les tiges corbades de forma que les arrels queden sense contactar amb el fang i la planta es mor.
Carregar: Posar excessiu nombre de tiges en un guaix.
Filar: Lo contrari que el carregar, posar només una o dos tiges.
Plantar clar: Plantar amb els guaixos excessivament espaiats.
Plantar espès: Plantar amb els guaixos excessivament junts
Moles de xufa: Agrupacions denses de xufa provocades per un engraellat de rizomes que es formen al no suprimir a temps les plantes inicials.
Birbar: Arrancar i treure les males herbes d’un arrossar.
Arrossar 0,0,0: Amb aquesta denominació ens referim a un arrossar amb 0 productes químics, 0 carburants, Km. 0 i plantat de manera tradicional. Un arrossar on surt un arròs d’una qualitat única, totalment respectuós amb el medi natural, i dins del qual es poden fer activitats físiques, turístiques, o lúdiques, amb les garanties adequades.
