DeltaPolet  
Experiències de Natura i Sabers

LA BATALLA DE L’EBRE

La tornada de l’evacuació

Un 13  de gener va ser el final de l’evacuació i el retorn al poble de la gent de la Cava i Jesús i Maria (llavors Vila Galan), els pobles de l’esquerra del Delta on l’exèrcit republicà, durant la guerra civil, es va parapetar i va transformar en línia defensiva

L’abandonament de les cases

Els habitants d’aquests dos pobles, el 18 d’abril de 1937 (9 mesos abans), van ser obligats pels soldats de la República a abandonar les seves cases i evacuar perquè els generals de l’Estat Major tenien la intenció d’atrinxerar el seu exèrcit a la banda esquerra del riu i convertir-lo en front de guerra. El riu Ebre era considerat un lloc adequat per frenar l’avanç de la maquinària de guerra de l’exèrcit feixista de Franco, Hitler, i Mussolini.
Precipitadament, les dones, gent gran, i els xiquets i xiquetes d’aquests dos pobles (els homes estaven a la guerra) van carregar el que van poder als carros (els que en tenien), a les bicicletes i al coll, i atemorits van abandonar el poble sense saber on anar. Al dels Bonos, els soldats no deixaven passar a ningú cap avall perquè aquella zona estava massa propera al riu, i la caravana de gent va anar-se’n majoritàriament cap a la zona d’Illa de Mar i les garrigues.
Durant la fugida van anar allotjant-se atapeïts a les barraques, casetes, masies, i alguna pallera que anaven trobant, i van aprendre a fer vida comunitària organitzant-se com vam poder. Curiosament una de les coses de valor que molts es van emportar van ser els caps de les màquines de cosir; hi havia barraca en què ni havia dos o tres.

L’evacuació va durar molt temps

Lo que no es pensaven quan van ser obligats a anar-se’n era que l’evacuació durés tant de temps. Inicialment es van quedar gairebé tots prop del poble, però com la cosa durava i de tant en tant els nacionals es dedicaven a anar a bombardejar la rereguarda amb la “pava”, alguns se’n van anar a altres zones més apartades del front de guerra. Els que es van quedar van anar reconstruint i ampliant les barraques i construint-ne alguna de nova. Fins i tot, segons explica l’oncle Mingo, al seu llibre “Història i reculls de Deltebre” a Illa de Mar a un grup de barraques que es van construir es van organitzar de tal manera que van arribar a nomenar alcalde i alguatzil.

Pobles destrossats

Malgrat que estava prohibit, molta gent, de tant en tant, s’apropava al poble a buscar menjar a les cases o als horts, els quals al no ser cultivats estaven plens de bledes. El proveïdor de menjar més important per als que es van quedar pel Delta va ser la pesca a la Bassa del Canal Vell i la Badia del Fangar.
Una vegada l’exèrcit republicà es va replegar i abandonar el poble, la gent va tornar trobant-lo totalment destrossat per l’acció de les canonades i bombardejos de l’exèrcit nacional, per la construcció de trinxeres i refugis, o per la utilització dels mobles i altres com a elements de defensa, combustible, o simplement saquejat.

Centenars de joves que van deixar la vida al Delta

En algunes cases properes al riu es van fer trinxeres dins de la casa i obrir espitlleres a la façana sud (la que donava al riu). Des d’allí vigilaven i disparaven si els pareixia sobre la part de dellà. Camuflats a la vora de la casa del boixet hi havia peces d’artilleria que en moments determinats disparaven canonades sobre objectius situats a la part dreta. Possiblement eren el 2° Grup de Canons Plasència que va estar actiu en la maniobra de distracció que van fer els republicans a la Batalla de l’Ebre quan les brigades internacionals van intentar travessar el riu per la zona de l’Illa de Gràcia i Amposta. Una operació de distracció en la qual van morir centenars de milicians de les brigades internacionals, un munt de joves de tot el món que van venir a lluitar contra el feixisme, i van morir anònimament al costat de casa nostra.
Potser seria interessant “rebuscar” en aquesta part de la Batalla de l’Ebre i recuperar una mica la memòria històrica d’aquells centenars de joves que van deixar la vida al Delta de l’Ebre dins del riu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To TopBack To Top