EL VEÏNAT

Un grup de cases més o menys agrupades es diu que formen un veïnat, a base de formar veïnats pròxims entre si es poden formar pobles. Així s’han format els pobles de l’interior del Delta, a base d’anar-se agrupant cases i barraques
La consolidació dels pobles del Delta

Per la seva recent formació encara es pot anar reconstruint com s’han anat consolidant els pobles de la plana deltaica. Primer es formaven agrupacions de barraques properes als llocs on estaven els recursos. Concentracions que s’anaven movent segons anaven variant els recursos i la seva localització. Inicialment salines, pesca i caça. i desprès recol·lecció de la sosa, regalèssia, sangoneres, i pastures. Finalment agricultura a les vores del riu per acabar amb la canalització del Delta i generalització del cultiu de l’arròs. Més tard, amb la irrupció del fenomen del turisme, es van construir dos urbanitzacions, Riumar i Eucaliptus. Una a cada banda de riu.

Agrupació de cases o barraques en llocs determinats

Aquests pobles, excepte el Poble Nou que es va fer d’una tacada i ja amb delimitacions determinades, i les dos urbanitzacions esmentades, la resta s’han anat fent de manera lenta i progressiva, en anar-se agrupant cases o barraques en entorns determinats. Balada, en un antic lligallo; Muntells, al costat de les salines i pesqueres del Riet Vell; Sant Jaume d’Enveja, prop de les Salines Reials; Los Hortets, a la Punta Grossa, zona de la vora del riu a la part de dalt de la corba del Riu Vell que anava cap a la Marquesa i les Olles; la Partida de Dalt, una mica més amunt dels Hortets; i La Cava, a la part de baix de la corba del riu Vell, entre aquest antic riu i el conjunt de basses del Canal Vell.

L’abandonament del Pregó

La gent que es va establir a la Partida de Dalt, los Hortets i La Cava procedien majoritàriament del Pregó, fèrtil zona del Delta envoltada per un meandre del riu quant aquest desembocava a la Marquesa i les Olles. Aquesta llera de riu va quedar inactiva quan en fer una cava (“zanja”), des de la corba abans esmentada, per desviar una part d’aigua del riu a unes basses que hi havia més avall, en una forta riuada l’Ebre va obrir suficient camí i va encarrilar el seu curs de manera rectilínia tal com encara el coneixem ara.

En canviar la direcció de l’Ebre i quedar-se El Pregó sense la principal via de comunicació (navegació fluvial), i sense aigua per regar i beure, la gent que vivia allí va anar abandonant aquell assentament i els més pagesos i ramaders es van posar al costat del riu a mà de dalt de l’antic curs del riu, la zona de la Punta Grossa, allí on la terra era més bona (los Hortets i la Partida de Dalt). Els més pescadors i caçadors es van posar a viure, també a la vora de l’Ebre, però a mà de baix de l’antic curs del riu, prop de les basses del Canal Vell. Al costat de la cava que s’havia fet per desviar el riu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top