EL RIU EBRE

El riu Ebre

El riu Ebre és l’eix principal al voltant del qual gira tota la vida del Delta. En els trenta últims quilòmetres del seu curs, l’Ebre recorre la plana deltaica fins a arribar a la desembocadura, on es produeix la barreja entre l’aigua dolça continental i l’aigua salada marina. Aquest fenomen determina que en aquest últim tram fluvial es produeixi una gradació de la salinitat, que provoca la variació d’espècies diferents que s’adapten a les aigües típicament continentals, d’intercanvi o pròpiament marines. Aquest fenomen s’esdevé també en altres punts del Delta, com ara les llacunes i els desguassos.

L’ecosistema fluvial comprèn dos ambients molt diferenciats: l’ambient ripari, representat pel bosc de ribera, i l’ambient aquàtic fluvial. La distribució del bosc de ribera es defineix per la influència de la salinitat. A la zona més continental, d’aigües més dolces, creixen principalment àlbers, oms, verns, freixes, salzes, pollancres i vimeneres. En canvi, a la part on la influència marina es manifesta obertament, el bosc s’empobreix i és substituït per baladres i tamarits. Aquest ambient, però, ha estat transformat gairebé totalment per cultius d’horta i actualment només en trobem vestigis a l’illa de Gràcia, l’illa de Buda i, sobretot, a l’illa de Sapinya.

L’ecosistema aquàtic és un ambient molt ric que conserva denses poblacions de fitoplàncton, invertebrats i cloïsses, com ara la Margaritifera auricularia, única població que encara queda al món. A més, al riu hi conviuen diverses espècies de peixos autòctons, com ara l’anguila, el barb, la carpa i la llissa, i altres introduïts per l’home, com ara el silur i la gambúsia. L’ambient fluvial, igual que l’extensa xarxa de reg que transporta l’aigua dolça per tot el Delta, constitueix un ambient favorable per als amfibis, les serps i les tortugues aquàtiques, entre altres, que hi troben llocs d’alimentació i refugi.

El principal element de la xarxa fluvial és, òbviament, el riu Ebre. Es tracta d’un riu de caràcter marcadament mediterrani, amb un cabal molt irregular, tant pel que fa a les variacions mensuals com les anuals. El cabal mitjà d’aquest riu, però, ha anat disminuint en les darreres dècades per efecte d’un augment del consum d’aigua a tota la conca. El cabal mitjà anual a Tortosa durant el període 1912-2001 ha estat d’uns 12.729 hm3 any–1 i l’interval de variació ha oscil·lat entre 4.284 i 28.692 hm3 any–1. Al llarg del tram deltaic, l’Ebre es comporta hidrològicament com un estuari, ja que en el fons de la llera del riu, des de Tortosa fins a la desembocadura, presenta una elevació inferior al nivell mitjà del mar. Per aquest motiu, en absència de descàrrega fluvial, l’aigua marina penetraria a través de la llera del riu fins a aquesta població.

Actualment, el riu Ebre presenta tres desembocadures: la gola de Migjorn (només excepcionalment oberta en períodes de forts cabals), la gola de Llevant (obstruïda artificialment) i la gola de Sorrapa.

Font: Parc natural del delta de l’Ebre

Premis-Turisme-Responsable-Cat copia

Back To Top