Com hem fet cap aqui

Aquest projecte comença forjar-se a la dècada dels 40

En la postguerra espanyola i en plena segona guerra mundial. El racionament era la garantia de menjar, i l’estraperlo un recurs paral·lel, tant per l’adquisició d’alguns productes com per l’obtenció d’ingressos extres.

Ja molt menuts vam aprendre a caçar granotes, taus, i polles d’aigua; pescar a la paupa, en reixaga, en gamber, a l’amburinada, espigolar; fer feines senzilles com birbar lluent, donar garbes al plantar, tombar garbes al segar i fer d’aiguaders a les colles.

Vam aprendre a treballar la terra amb les nostres mans i esperàvem amb gran il·lusió ser una mica més granets per poder anar a la colla a plantar i segar arròs.

  

 

Amb l’arribada de les màquines i productes químics, ens vam quedar sense feina i sense recursos, i van haver d’emigrar o buscar altres mitjans de subsistència, la majoria en la construcció fora del Delta. Però el pitjor era el menyspreu amb què es parlava i escrivia del treball i la vida als arrossars. L’orgull d’una infància en els arrossars i la necessitat de reivindicar aquestes vivències i els coneixements apresos ens ha creat la necessitat de treballar per recuperar i divulgar les nostres arrels.

 

a la Dècada dels 80 vam encapçalar unes mobilitzacions populars per evitar la dessecació d’una llacuna molt important del Delta de l’Ebre que es va aconseguir amb la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Als anys 80 al delta molta gent veia amb admiració el model turístic que s’aplicava a Salou, a pocs quilòmetres del delta, i la declaració de parc natural  va tenir la ferotge oposició d’alguns sectors de la població local, que ho veien com una limitació al desenvolupament econòmic de la zona. Van ser  anys de tensió entre els defensors i detractors del Parc Natural, que alguns polítics demagogs s’han encarregat  que perduren en el temps.

 

Als 90, veient l’oportunitat de negoci que ens oferia el parc Natural, ens vam embarcar, en altres socis en la creació d’un hotel ecoturístic, amb l’assessorament de l’arquitecte mexicà Hèctor Ceballos  seguint les directrius del que va anomenar “Plan Maestro de desarrollo ecoturístico del Delta del Ebro” i que va servir posteriorment com a model per a uns 20 projectes més a Espanya.

A partir del 2000 ens vam adonar que a través del turisme de natura, podíem conscienciar a la gent per conservar els ecosistemes i les tradicions, i vam crear una empresa de servei de guia i activitats a mida, per ensenyar la riquesa biològica del Delta i divulgar les seves tradicions com a atractiu turístic i cultural.

Conjuntament amb Salvador Gomez i Hotel Rull vam organitzar les festes populars de la plantada i la sega, d’arròs de la localitat de Deltebre, les quals ara es celebren a tots els pobles del Delta de l’Ebre.

  

 

Hem convertit totes les parts del cultiu manual de l’arròs en recursos turístics, el plantar, el treure les males herbes de dins de l’arrossar, el segar l’arròs amb falçs, el descascarillar-lo manualment.

Per poder fer-ho col·laborem en les Barraques de Salvador,  i en Riet Vell  de la SEObirdlife on cultiven arròs ecològic i realitzen altres activitats de protecció de les tradicions i del medi ambient.

  

 

Aquest projecte de fer arròs de manera manual, ha despertat l’interès de diversos restaurants gurmets i diverses cadenes de TV, alguns de gent coneguda com Anna Duato del programa un pais para comerselo, Gerard de Pardier de la cadena francoalemanya ARTS i els Germans Torres, entre altres.

 

 

El delta és un espai biològicament molt important i extremadament fràgil i sensible a les constants agressions que pateix el riu Ebre. Els transvasaments que limiten el cabal a la desembocadura, els pantans que retenen els sediments i el fenomen de subsidència,  són les causes de la regressió i de la seva possible desaparició.
Per lluitar contra aquestes amenaces, em creat i participat amb diverses plataformes ciutadanes, accions amb ONG ecologistes així com manifestacions i manifestos per sensibilitzar la gent i a les administracions de protegir aquest espai.
La plataforma de “campanya pels sediments”  basada en una teoria de la gestió dels sediments que es feia antigament al delta, ha despertat l’interès de diversos politics, científics i de programes de TV com ara  Volando Voy de Jesús Calleja.

    

 

Per la nostra trajectòria i per la nostra convicció de què el turisme sostenible i la conservació dels espais naturals i les tradicions és el futur del turisme, hem sigut requerits per diversos organismes a donar conferències per exposar el nostre projecte

    
La necessitat de reivindicar les nostres arrels i  la defensa de la nostra terra és el que ens ha portat fins aquí

Back To Top