PESCA TRADICIONAL

Pesca Tradicional

 

El rall

El rall és un art tradicional de pesca del Delta de l’Ebre que s’utilitza per pescar principalment en llocs de no gaire profunditat; platja, canals i desguassos, basses, badies…

El rall és una xarxa que es porta arreplegada i subjecta per les dos mans i la boca. Es llença amb un moviment circular i amollant coordinadament tots els punts de suport i fent que caigui a l’aigua completament oberta degut al contrapès dels ploms que porta adossats a l’extrem i que ajuden a que s’obri en tirar-lo i també s’esfondri atrapant els peixos que s’ha aconseguit cobrir en tirar-lo.

Els seus orígens

Sembla ser que és originari d’Oceania i que els àrabs el varen introduir durant la seva dominació en aquells llocs d’aigües someres que eren semblants als llocs d’Oceania on s’utilitzava aquest aparell. Un d’ells va ser el Delta de l’Ebre.

No és cert que el rall el portessin els valencians quan venien a cultivar arròs; el rall ja és citat als Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig l’any 1557 com un dels «ingenis i aparells» que hi havia al delta.

Llegir mes

NAVEGACIÓ

Navegació

Lo barquet de perxar.

 

El sistema de transport més antic de la humanitat.

Algun dia els antropòlegs arribaran a la conclusió de que el barquet de perxar es el sistema de transport més antic de la humanitat.

Per lògica acabaran acceptant de que fa milers i milers d’anys, uns nens possiblement en plena evolució de simis a humans, jugarien a la vora de les corrents d’aigua pujant als munts de vegetació arrossegats per les aigües, i empenyent en canyes o troncs apuntalant-los al fondo o les vores, igual com jugàvem alguns xiquets del Delta en la nostra infantesa.

Desprès se’n adonarien de que dalt d’aquestes illes de vegetació flotant, en masses d’aigua poc profundes es podrien traslladar i arribar a la vora contraria, on a lo millor els seria difícil fer-ho sense entrar a l’aigua, i trobar allí arbres fruitals, nius d’aus aquàtiques… Començarien a donar utilitat a aquells conglomerats de vegetació flotant.

A força d’ us i per la pròpia degradació i pas del tems aquells munts s’anirien disgregant. Per evitar-ho idearien l’entrellaçar una mica les fibres vegetals per aconseguir una millor compactació i flotabilitat.

Llegir mes

HISTORIA I CULTIU TRADICIONAL DEL ARRÒS

Historia i Cultiu Tradicional del Arròs

Index:

L’arròs es l’aliment mes important de la humanitat, a Europa va ser introduït pels àrabs, i el cultivaven en petites explotacions alimentades per sínies en els llocs en que ho podien fer. Les vores del riu, sobretot a les proximitats i en el propi Delta de l’Ebre eren llocs òptims per poder cultivar arròs.

Amb l’arribada dels cristians tot el que era cultura àrab va quedar marginat, i del cultiu de l’arròs a les Terres de l’Ebre només es te constància d’un intent frustrat per part dels monjos de Benifassà el 1607 a la zona de la Carrova.

Va ser a la dècada del 1860 en que es va començar a fer arròs pel voltant del Canal de Navegació que anava de La Ràpita a Amposta. L’experiment va ser rendible i va superar les través administratives que ho prohibien per evitar que s’expandís la malària.

Van morir alguns milers de persones per causa d’aquesta infermetat però sembla ser que va anar bé per a la economia de la zona (sobre tot per als grans propietaris que vivien lluny de les infeccions), i la xarxa de rec es va estendre per tot l’hemidelta dret, arribant fins i tot dins de l’illa de Buda a través d’un Sifó que passava i passa per baix del riu Migjorn.

Llegir mes

COSTUMS

Costums

 

Una sèrie de circumstàncies li donen a les costums i tradicions del Delta de l’Ebre una originalitat i una riquesa difícil de trobar en altres llocs.

L’origen d’aquestes singularitats son de diferent procedència, per una part la seva fantàstica posició per ser visitat per totes les cultures que viatjaven per la mediterrània, sia per comerciar, sia per depredar, o per les dos coses a la vegada. Per un altra la seva especial riquesa en pesca, caça, i fibres aquàtiques.

Apart de la cultura que hem pogut heretar de les diferents civilitzacions que s’han establert per la zona, ibers, cartaginesos, romans, visigots, àrabs… el Delta ha tingut contacte en tota classe de nòmades marins, com els massaliotes, fenicis, grecs, vikins…, i tots, uns i altres van deure de deixar la seva emprenta.

Cristòfor Despuig el 1557 escriu els famosos col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, i a la pàgina 151 del col·loqui sisè, fa una descripció de les arts de pesca que hi ha al Delta, en total en descriu 27. També explica quant es òptim menjar cadascuna de les varietats dels peixos que es podien pescar. Una amplíssima cultura sobre la pesca segurament que heretada de diferents civilitzacions.

Llegir mes

CARROS I SOLDOR L’ERM

Carros i Soldor L’erm

L’ERM (I)

La paraula erm designa un terreny no cultivat. El Delta de l’Ebre, abans de la construcció dels canals, era tot erm, excepte les salines, les basses, i les vores del riu.                                                                               

La transformació en arrossars

Tota la resta pràcticament eren erms, on pasturaven els ramats de bestiar i es recollien sosa, regalèssia, i sangoneres. Amb l’arribada de l’aigua dels canals, aquests erms es van anar transformant en arrossars, primer els de la vora dels canals i del riu, i desprès, poc a poc, es van anar fent canals secundaris, canalets, tubs, i tubets, fent arribar l’aigua i construint carreteres a totes les zones amb condicions favorables per a ser cultivades.

Quan es va produir la insurrecció militar que va derivar en guerra civil, els erms que quedaven eren els senillars de les vores de les basses i els sosars, a vegades amb dunes, de la vora del mar; les zones més complicades per a cultivar.

Acabada la guerra, el blat, l’oli i l’arròs van ser los recursos més importants per apagar la gana de la gent de les capitals i les grans ciutats. Durant els tres anys que va durar aquell lamentable conflicte, totes les reserves de menjar es van esgotar, i els camps van quedar semiabandonats , en ser reclutats la major part dels homes útils a la força per un o altre bàndol. 

Llegir mes

CARROS I SOLDOR BUDA

Carros i Soldor Buda

Crisi i primeres necessitats

 

En aquesta secció de carros i soldó pretenem relatar els records i experiències personals de la vida al Delta en una època que encara que és recent en el temps, és molt llunyana pel que fa a la tecnologia emprada per cobrir les primeres necessitats

Una vida segura i solidària

Parlem d’una època on hi havia pocs vehicles i màquines a motor, els plàstics no existien, i per sortir dels pobles de l’interior del Delta s’utilitzaven els llaüts, el trenet, el carro, o la bicicleta.

Llavors la vida no era còmoda, però era segura i solidària. Segura perquè les necessitats més bàsiques, menjar i vivenda, estaven a l’abast de tots sense precisar res de fora. La pesca, l’hort, i el corral eren la base de l’alimentació, recursos que tots dominaven perfectament (excepte alguns tipus de professionals vinguts de fora com el metges, veterinaris, mestres…). Pel que fa a la vivenda, fins i tot famílies de la més humil condició recent arribades, sense tenir ni un pam de terra, podien fer-se una barraca a la vora del riu o al costat d’algun malecó. Si guardaven unes certes normes ningú els deia res.

Llegir mes

BIRLES (BITLLES CATALANES)

Birles (Bitlles catalanes)

 

Origen 

El joc de bitlles que va estar profundament arrelat a tot Catalunya en el passat i avui en dia està en fase de recuperació. Té els seus orígens en els temps més llunyans i en les civilitzacions més diverses. Els documents més antics que es conserven sobre aquest joc daten dels anys 1376 i 1402, el primer de Torroja (Priorat) i el segon d’Igualada, els quals deixen constància del fet de la seva pràctica.

En el segle passat el joc va caure en decadència a les grans ciutats, però es mantenia als ambients rurals. Al Delta de l’Ebre es jugava els diumenges quan hi havia poca feina als camps d’arròs. Per donar-li al·licient al joc, els participants apostaven a veure qui, en tirar tres birlots d’una predeterminada distància, aconseguia tombar cinc birles i deixar-ne una de plantada.

Amb l’adveniment de la dictadura franquista, obcecada quasi tant com els governs actuals en recaptar impostos a través d’apostes i loteries, va privar i perseguir als qui jugaven a les birles perquè de les seves apostes no podia recaptar res. Aquesta persecució va acabar amb el joc de les birles a totes les places dels petits pobles de Catalunya on encara es practicava. Al Delta, però amb la feina que tenia la Guàrdia Civil controlant els estraperlistes, els pescadors i caçadors furtius, els contrabandistes i fins i tot algun pirata, el control dels jugadors de birles se’ls escapava una mica. Qui realment va acabar al Delta amb les birles va ésser el futbol, en canviar l’afecció a llençar birlots per la de donar cops de peu a la pilota..

Llegir mes

ARROSVOLUCIÓ

Arrosvolució

 

Els orígens

Fa temps que estem embolicats en qüestions de recuperació d’activitats relacionades amb la vida tradicional del Delta de l’Ebre abans de l’arribada de les màquines, els plàstics i els productes químics. Com a hobby, com a nostàlgia, com a ganes de tocar la pera, digueu-li com vulgueu, i durant tot aquest temps hem tingut l’oportunitat de descobrir coses que ens han sorprès.

La més important és l’atractiu que generen les tradicions del Delta entre la gent que ens visita, i com a poc a poc algunes d’aquestes tradicions s’estan convertint en autèntics reclams turístics. De tot això el que més ens ha sorprès ha estat l’impacte que provoca entre els turistes l’entrada a un arrossar, i enfangats fins a mitja cama aprendre a plantar, birbar o segar arròs.

Aquesta constatació ens ha engrescat a utilitzar diversos recursos per potenciar aquesta activitat: festes de plantar i segar, jornades d’aprendre a plantar a l’Institut, grups d’escolars, grups de turistes, bloggers, instagramers, representants d’àrees protegides de la Xina, ballarins… Sempre que tenim ocasió, gent a l’arrossar! Cuidant sempre que allí on s’entri sigui un arrossar ecològic i per tant no hi hagi productes químics, que sigui arròs plantat per poder anar bé per dins ,i sobretot, que l’amo estigui conforme per tal d’evitar que l’emprengui a terrossades amb els invasors.

Llegir mes

Back To Top