ACTIVITAT HUMANA

Activitat Humana

S’hi practica l’agricultura (cultius de regadiu, fruiters, arròs), la pesca, l’aqüicultura i el turisme. Els camps d’arròs cobreixen unes 21.000 hectàrees. Així mateix manté una pesca important.

L’arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per si mateix una zona humida d’importància capital que comporta, d’una banda, una producció alimentària enorme per a les espècies salvatges, i, d’una altra banda, l’existència d’una vegetació característica. Són multitud les espècies animals que s’aprofiten de l’arrossar en alguna època del seu cicle.

El cicle arrosser exigeix inundacions periòdiques de gran quantitat de la superfície deltaica (40%), i el seu posterior assecament, mentre que, al seu torn, successives allaus d’aigua dolça desemboquen a través de canals i sèquies a les llacunes litorals i, més tard, al mar.

Malgrat la situació actual, en la qual l’explotació agrícola és màxima, cal tenir en compte que el conreu arrosser, i d’altres tipus, no fou implantat al Delta fins al segle XIX, amb l’obertura dels canals de la dreta i de l’esquerra, i que fins llavors el tipus d’explotació havia estat molt diferent. En èpoques passades, l’aprofitament se centrava en salines (des del segle X), ramaderia (des del segle XIV) i caça i pesca segurament des de sempre. Així, doncs, fins al segle XIX l’activitat humana incidí en el sistema deltaic aprofitant de manera natural els recursos que oferia. A partir de l’arribada del cultiu de l’arròs , hi hagué un augment demogràfic de summa importància en poblar-se el delta de l’Ebre amb gent provinent del País Valencià i de l’Empordà.

El sistema de conreu arrosser al delta de l’Ebre és cíclic. Des del mes d’abril fins al setembre (època de recollida de l’arròs), l’aigua dolça circula des del riu, passant per canals i sèquies, fins als camps i desemboca a les llacunes litorals i d’aquestes al mar. Pel desembre es tanquen les comportes d’entrada i l’aigua roman estancada en camps i canals, on s’evapora durant l’hivern fins a arribar a la sequedat quasi total al final de febrer. Durant el mes de març els camps es treballen i es preparen per a la sembra, i en aquell moment resten totalment secs, fins que tornen a inundar-se per l’abril i recomencen el cicle. D’aquesta manera, la dinàmica hidrològica juntament amb certs fenòmens naturals emmarquen el delta de l’Ebre en una situació atípica, ja que la salinitat dels llacs és més alta a l’hivern que a l’estiu, mentre que hauria d’ésser a l’inrevés, ja que l’evaporació de l’estiu hauria de concentrar les sals, però l’aportació d’aigua dolça en aquesta època fa que s’esdevingui el contrari. Aquest fenomen extremament singular, lligat al cicle de productivitat de l’arròs, fa que els ritmes biològics s’alterin, de manera que s’ha pogut apreciar que el veritable regulador, el rellotge biològic que marca la pauta en les fluctuacions poblacionals de la fauna és el conreu de l’arròs. Com a exemple, és pot esmentar el retard en la nidificació de molts ocells respecte al que els correspondria en altres llocs de latitud similar, adequant així el naixement de les cries a l’època de més productivitat de l’arrossar, cosa que els permet alimentar-les millor, fenomen que ha estat comprovat tant en ànecs com en passeriformes.

Premis-Turisme-Responsable-Cat copia

Back To Top